En la via Appia antica de Roma es troba una església que indica el lloc on va succeir el passatge de la fugida de Roma de San Pere, d'on va sorgir el conegut "Quo vadis, domini" (senyor, on vas?). En aquesta església hi ha una reproducció d'una pedra votiva en la que hi ha esculpides les empremtes que Jesús va imprimir sobre la via, les últimes empremtes que va deixar a la terra, la seva última constància. Avui, fins i tot es pot transitar per les mateixes lloses de pedra que conformen aquest camí, ja erosionat pels milions de trepitjades al llarg dels seus dosmil anys i incomptables caminants... Em va seduir la idea que, en aquest erosionat camí d'anònims perduts en l'oblit del temps, només es conservi una única empremta que ha transcendit i que s'ha convertit en lloc de peregrinació. Això mateix, l'empremta per sí mateix, incita i provoca al caminant ha refer el camí, tal com una petita pastilla d'aquarel·la, on es condensa el pigment que tenyeix el paisatge per pintar. D'aquí aquesta petita sèrie en la qual pintura i caminant s'associen en el vot del viatge.

Camins d'aigua
Instal.lació. Bastidors de fusta y tela de pintura.
7 x 3 mts.

Planol de situació de l esgésia de QUO VADIS a Roma

Fotografia de la pedra votiva de les últimes petjades de Jesús a la terra (reproducció)
Dibuix-planol de la pedra.

Serie Quo vadis, pictor
Serie de sis pastilles d aquarel·les de 45 x 45 x 5 cm.

Serie Quo vadis, pictor Sis pintures de 100 x 100 cm.
Bastidors de fusta y tela de pintura trepitjada amb aquarel·la.

Serie de sis dibuixos
Llàpis, tinta i aquarel·la sobre paper de gravat.
65 x 65 cm.