LES OMBRES DEL TEMPS

Jesús Galdón

“L'arma és l'oponent del monstre, que al seu torn es converteix en monstre. Forjada per lluitar contra l'enemic, pot , desviada del seu objectiu, servir per dominar a l'amic, o simplement a l'altre. Així mateix les fortificacions poden servir de para-xocs contra un atac i punt de partida per a una ofensiva.”

Aquest fragment del primer paràgraf en la definició d'armes del Diccionari dels símbols de Jean Chevalier i Alain Gheerbrant, és del tot revelador en la història de Barcelona. Bombardejada des d'aquest Castell de Montjuïc en dues ocasions, pel general Espartero en 1842 i pel general Prim en 1843, se suma el fet de ser la primera ciutat a rebre bombardejos aeris indiscriminats sobre la població civil el 1938.

Al Castell de Montjuïc, a l’element del torreó, destaquen dos rellotges de sol datats l'any 1777. Aquests dos rellotges indiquen que ja el control del temps al context militar era i ha estat un element important.

Al llarg de la història els conflictes han anat marcant un “tempus”. Un temps que roman encara en la memòria de molts ciutadans i que, per desgràcia, en els nostres dies contínua marcant les seves hores en múltiples conflictes que rebem pels mitjans de comunicació, apropant el seu pas a la nostra realitat, una realitat allunyada i aliena a la seva influència.

La intervenció “Les ombres del temps” situa al centre del pati del Castell de Montjuïc la combinació de dos elements simbòlics, el temps i les armes, amb el resultat d'un rellotge de sol realitzat amb un canó antiaeri, tot realitzat en llautó daurat. Un daurat solar, lligat a la fascinació que tant l’arma com el temps sempre han imprès a l’home al llarg de la història. Un tempus que continua marcant, avui en dia, la projecció de la seva ombra, les ombres del temps.